Sant Isidre és una ermita catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya al sud-est del nucli urbà de la població de Ginestar, al camí del Collet de la Basseta, a poca distància de l’encreuament amb la carretera C-12 i davant del cementiri municipal.
L’ermita de Sant Isidre està situada en una petita elevació a tocar del cementiri, a poc menys d’un quilòmetre del centre del poble. A causa de la riuada de l’any 1617 es va portar en aquest lloc, on segurament ja hi havia una construcció civil o religiosa, el sagrari de l’església parroquial i s’hi va estar fins que va desaparèixer el perill de les aigües. L’ermita es va consagrar l’any 1634 i remodelar el 1735 i es va dedicar a Sant Isidre i a Sant Antoni Abat, tal com consta en una làpida col·locada sobre la porta. L’any 1783 el lloc era conegut i es diu que Ginestar “tiene un famoso paseo adornado de cipreses por uno y otro lado desde la villa a la hermita”. L’any 1959 es van fer obres de restauració a l’exterior.
És d’estil barroc, d’una sola nau, coberta amb volta de llunetes i petits altars entre els contraforts. Les parets i voltes estan cobertes amb pintures del segle XVIII, algunes inacabades perquè encara s’hi pot veure el traç del llapis. Van quedar molt deteriorades per una restauració de l’any 1982. Representen diversos sants, entre ells, Sant Ramon Nonat, Sant Pasqual Bailon, Sant Bru, Santa Marina o Santa Llúcia. Al terra de la nau central hi ha sis làpides que corresponen a enterraments. Abans hi tenia adossat l’habitatge dels casers o ermitans, fins que a la segona meitat del segle XX va ser derruïda. Al seu voltant hi ha xiprers, moreres, bancs i un pou.
Des del l’any 1983, el diumenge més proper al 15 de maig, dia de Sant Isidre, se celebra la festa de l’Ermita. Com passa sovint en els llocs destacats, el nom de l’ermita va batejar l’entorn: raval de Sant Isidre, Sorts de Sant Isidre, partida de Sant Isidre, coll de Sant Isidre o camí –ara carrer- de Sant Isidre.