Grans casalicis

Un distintiu del poble de Ginestar són els seus carrers amples i rectilinis, ben conservats i amb cases pairals que mantenen les seves façanes gairebé com en l’època en la que foren construides. Durant el segle XVIII es van construir la majoria d’elles, mostra de la gran riquesa agrícola de la zona (cotó i tabac). Moltes encara es conserven (en comptem unes tretzte), tot i que han sofert modificacions que han alterat, fonamentalment, la seua estructura interna. La gran majoria d’aquestes cases disposava de molí d’oli i de vi propi i, algunes, fins i tot de farina.

  • Cal Pubill
    Carrer Ample, 1

Aquest imponent casalici que fa cantonada amb la plaça de l’església barroca fou construït de nova planta cap a final del segle XIX. A la façana principal hi destaca una gran tribuna situada sobre la porta d’entrada. Els parament de la façana, i especialment els emmarcaments de les seves obertures, estan decorats amb esgrafiats de morter de calç; les llindes dels balcons del pis principal presenten a més garlandes esculpides. Sobre la cornisa de coronament de l’edifici hi ha un acroteri, amb grans cràteres i una balustrada similar a la que fa de barana a un gran balcó en angle del pis noble.

Presenta l’emmarcament de pedra motllurat, amb les impostes decorades i una dovella clau al centre. Les finestres de la planta baixa són balconeres, mentre que al primer pis els finestrals tenen sortida a balcons exempts, amb les llosanes motllurades sostingudes per mènsules decorades i baranes de ferro treballat. Cal destacar el balcó cantoner amb balustrada de pedra. Els finestrals estan emmarcats en pedra, amb les llindes ornamentades per dues petites mènsules i un cordó floral que les uneix. A la segona planta, les finestres són de dimensions més reduïdes i presenten els emmarcaments arrebossats, decorats amb esgrafiats vegetals. L’edifici està rematat per una cornisa motllurada damunt la que s’assenta una balustrada de pedra correguda. Destaca la tribuna poligonal situada damunt del portal d’accés, sostinguda per mènsules decorades i rematada per un balcó al nivell de la segona planta. La construcció presenta un revestiment arrebossat a les façanes, que imita un parament de carreus regulars.

  • Ca Selucano
    Carrer Ample, 8

Es tracta també una construcció original del segle XVIII, amb algunes modificacions fetes al final del segle XIX. Actualment està en fase d’execució una intervenció que vol transformar l’antiga vivenda senyorial en un hotelet amb un nombre molt reduït d’habitacions. Entre altres coses, en l’actuació es pretenen recuperar la configuració de les obertures barroques originals de la façana principal, que encara es conserven en la façana del pati posterior. Del seu interior destaca la tipologia de l’entrada a doble espai, característica d’altres casalicis locals.

  • Ca Conrado
    Carrer Ample, 14

Edifici del segle XVII, amb façana de composició senzilla de la que destaca l’amplia portalada i la finestra amb arcs de mig punt. A la clau de l’arc de la porta hi figura un escut amb l’anagrama d’Ave Maria, i a sota, mig amagat entre l’orla un segon anagrama dels Vidal, antics prohoms de la vila. A inicis del segle XVII l’abat Simeó Vidal, dintre de l’ordre de Sant Joan de l’Hospital, arribà a ostentar el càrrec de Prior de la Castellania d’Amposta, en la seva seu de Sant Joan de los Panetes; el seu germà Pere finança l’ampliació renaixentista de l’església Vella.

Presenta la coberta de teula de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. El portal d’accés, descentrat a un extrem del parament, és d’arc de mig punt adovellat, amb la clau decorada per un escut ornamentat amb l’anagrama de l’Ave Maria al mig i la data 1696 a la part inferior. A l’altre extrem, hi ha una finestra de punt rodó, també adovellada. Al primer pis hi ha tres balcons exempts amb la llosana de pedra motllurada i senzilles baranes de ferro. A les golfes hi ha tres senzilles finestres quadrangulars, amb els emmarcaments arrebossats.

  • Ca Pellisa
    Carrer Ample, 16

La façana d’aquest edifici es caracteritza pel tractament encoixinat i policromat dels paraments dels nivells inferiors, que contrasta amb la nuesa del de la golfa. Totes les obertures estan disposades seguint un ritme aparentment regular i ordenades en eixos verticals. La porta d’entrada, també reformada a finals del segle XIX està situada en un dels extrems de la façana. Del seu interior destaca l’austera entrada a doble alçada, que conserva un empedrat de palets de riera, disposats de cantell i d’execució molt acurada, que era característic de moltes construccions locals.

El portal d’accés, descentrat a un extrem del parament, està emmarcat en pedra i decorat amb una motllura acanalada. Al centre de la llinda hi ha la clau, a mode de mènsula, amb les inicials “J.P.” i la data 1892. A l’altre extrem del parament hi ha dues finestres balconeres. El primer pis presenta quatre balcons exempts amb les llosanes motllurades i baranes de ferro treballat. Tant aquests finestrals com les obertures de la planta baixa presenten els emmarcaments decorats, imitant carreus de pedra regulars. A la segona planta, les obertures es corresponen amb petites finestres balconeres. La façana està rematada per una barbacana sostinguda amb mènsules de fusta. Tant el parament de la planta baixa com el del primer pis estan arrebossats i decorats a imitació de carreus de pedra, mentre que a la segona planta el parament està bastit amb maons.

  • Ca Marcó
    Carrer Ample, 20

Antic casal de la família Poll, fou reformat afegint-hi elements historicistes (portalada) i modernistes (baranes dels balcons) a començaments del segle XX. Conserva una composició de façana amb obertures ritmada que segurament respon a l’antiga estructura barroca. Presenta decoració policromada d’elements florals i geomètrics en bona part del seu paraments i emmarcats decorats amb motllures i algun element escultòric.

Totes les obertures són rectangulars, n’hi ha cinc per planta i estan organitzades seguint els eixos verticals que marquen les crugies. El portal d’accés, centrat al mig del parament, presenta l’emmarcament de pedra motllurat, amb la clau de la llinda destacada i gravada amb la data 1904. A banda i banda de la porta hi ha dues finestres, tot i que actualment una d’elles ha estat reconvertida en porta. Al pis, les obertures tenen sortida a quatre balcons exempts amb les llosanes motllurades i baranes de ferro decorades. Els finestrals tenen els emmarcaments arrebossats, amb la part superior motllurada. El central presenta un motiu decoratiu floral al centre de la llinda. Les obertures de les golfes són petites finestres amb els emmarcaments arrebossats i petites baranes de ferro. L’espai delimitat entre finestra i finestra està decorat amb pintures murals de temàtica floral, a mode de plafons rectangulars. Al pis també es conserven restes de pintura mural, mal conservades. La façana està rematada per una cornisa motllurada damunt la que s’assenta una barana d’obra decorada amb motius calats. La resta de la construcció està arrebossada i pintada.

  • Ca Tramuntà
    Carrer Ample, 23

Gran casalici dels segles XVI-XVII, amb la seva façana enfrontada a la de l’ajuntament, i uns amplis i jardins en la part posterior. De la seva façana es pot destacar la portalada de mig punt amb bells farratges i grans picaports en forma de drac. Sobre aquesta, just davall del balcó, es pot apreciar una singular decoració pictòrica amb dues sirenes que sostenen elements florals; un fris pictòric situat sota el ràfec de la coberta presenta també garlandes florals amb orles que emmarquen esfinxs de reis. Tot i algunes transformacions interiors recents la casa presenta un elevat interès tipològic; se’n pot destacar l’entrada a doble alçada, amb escala i balconada encabits en els seus cantons laterals i frontals. El pom de l’arrencada de l’escala està decorat amb un falcó de fusta daurada, segurament una referència directa al falcó maltès dels cavallers de l’ordre de Sant Joan.

Presenta la coberta de dues vessants de teula, amb el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa s’obre el portal d’accés, d’arc de mig punt adovellat i, a banda i banda, dues obertures superposades que es corresponen amb una senzilla finestra i una balconera amb barana de ferro. A la primera planta s’obren tres balcons exempts, dels que destaquen les baranes de ferro. A les golfes hi ha petites finestres quadrangulars. Cal destacar les restes de pintura mural figurativa que es conserven en diverses zones de la façana. Tot i que actualment no s’aprecia, aquesta representació tenia la data 1804 pintada. Al parament de la planta pis es conserven les restes d’un rellotge de sol força degradat. La façana té les restes de metralla de la guerra del 1936-1939.

  • Ca l’Hostal
    Carrer de la Valleta, 25

Bastit a mitjans del segle XIX, és un exponent del creixement urbà que, la construcció de la nova església barroca, va generar fora del que fins aleshores havia estat el nucli més antic. Presenta com la majoria dels casalicis descrits una entrada amb doble nivell. L’edifici ha estat objecte recentment d’una rehabilitació integral feta amb força cura.

  • Cal Ferrer
    Pla del Pou, 5

Encara que la façana d’aquesta casa presenta una portalada historicista de finals del segle XIX, la seva construcció fou coetània a la de l’església barroca, en el darrer quart del segle XVIII tal i com reflexa la data inserida en la barana del singular balcó cantoner que caracteritza la composició de la façana. Una placa situada gairebé a l’alçada de la golfa assenyala el nivell de la riuada de 1787 que degué produir-se quan l’edifici estava acabant de bastir-se. A nivell ornamental també destaca un ràfec fet amb maons pintats amb elements geomètrics (socarrats) i les restes d’un fris policromat situat a sota.

La dovella clau presenta les inicials “N.R” i la data 1913. Als costats del portal hi ha dues senzilles finestres d’arc molt rebaixat, bastides amb maons. Les obertures dels pisos han estat reformades, tot i que tenen sortida a balcons exempts. Del cos adossat a la part posterior, orientat al carrer de Reus, destaca la galeria de la segona planta: està formada per sis obertures d’arc de mig punt delimitades per baranes d’obra, i emmarcades per columnes quadrades amb les impostes motllurades. A les golfes hi ha obertures ovalades. La construcció està bastida amb pedra sense treballar i maons, disposat irregularment. La façana principal conserva bona part del revestiment arrebossat.

  • Ca Margalef
    Pla del Pou, 6

Construït a finals del s. XVIII, conformava junt a Cal Ferrer i el gran casalici desaparegut de Ca la Borrona el Pla del Pou, un espai urbà triangular, de marcat caràcter barroc i que té el carrer de Sant Isidre com a eix de la seva composició. Un dels trets més característics d’aquest edifici és la seva volumetria asimètrica i la posició singular del seu accés, resultat d’una forçada ubicació. L’any 1880 el casalici fou l’escenari d’un dels episodis de la crònica negra local, els crims de ca Margalef, esdeveniment que arribaren a sacsejar societat catalana de la època.

  • Cal Calderer
    Carrer Sant Isidre, 3

Tant la composició simètrica de la façana com els seus elements decoratius, mostren els trets característics de l’eclecticisme que va caracteritzar la fi del segle XIX i els inicis del XX. L’entrada reprodueix solucions d’espais a doble alçada ja esmentades en els altres casos que contribueixen a donar-li un caràcter noble i representatiu. El cos principal, orientat al carrer, està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. Les obertures són rectangulars exceptuant el gran portal d’accés, que és d’arc de mig punt adovellat i amb la clau decorada. A banda i banda hi ha dos grans portals rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. Les obertures dels pisos responen a balcons exempts amb llosanes motllurades i baranes de ferro treballat. Els finestrals de sortida presenten el mateix tipus d’emmarcament que els portals rectangulars de la planta baixa. A les golfes, les finestres repeteixen els mateixos emmarcaments anteriors. La construcció està arrebossada i, actualment, pintada de color marró.

  • Ca Valero
    Carrer Covadonga, 9

Edifici entre mitgeres, delimitat pels carrers Covadonga i de la Valleta. De planta irregular distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta un portal d’accés d’arc rebaixat, amb l’emmarcament de pedra i la clau gravada amb les inicials “V.C” i l’any 1906. Al seu costat hi ha un balcó amb la llosana motllurada i el finestral de sortida rectangular i, a l’altra banda, una obertura rectangular bastida més tard. Al pis, damunt del portal, hi ha dos balcons exempts més i una finestra al mig, totes tres obertures d’arc rebaixat bastit amb maons. L’element més destacable de l’edifici és la galeria del pis, formada per sis obertures d’arc apuntat bastides amb maons i delimitades per baranes d’obra. Una cornisa motllurada de maons delimita la divisòria entre el pis i les golfes, obertes a l’exterior mitjançant obertures ovalades. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides i maons, disposats irregularment.

  • Ca Garbinada
    Casa al Carrer de la Creu, 1

Aquesta casa es situra formant cantonada entre el carrer de la Creu i el de Clavé. És un edifici de planta més o menys rectangular format per tres cossos adossats i un petit pati a la part posterior de la finca, amb accés des del carrer Clavé. Presenta les cobertes de teula i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. Totes les obertures de l’edifici són rectangulars exceptuant el portal d’accés de la façana principal, d’arc rebaixat emmarcat en pedra decorada, amb la clau destacada i gravada amb la data 1892 i les inicials “J.N”. A cada pis hi ha tres balcons amb les llosanes motllurades i els finestrals de sortida rematats per emmarcaments ornamentats. Les obertures de les golfes, de dimensions més petites, estan agrupades per parelles. La resta del parament de la planta presenta plafons rectangulars esgrafiats, decorats amb motius vegetals i florals. Una cornisa motllurada remata la part superior de l’edifici. La façana principal presenta un parament arrebossat imitant blocs de pedra picada. Les façanes laterals dels cossos posteriors, en canvi, deixen la pedra vista.

Fonts: http://invarquit.cultura.gencat.cat/
Feder “Viure al poble”