Història
Ubicada dins del nucli antic, és l’edifici singular més vell de la població. L’església està documentada l’any 1278 i se sap que va pertànyer a l’Ordre del Temple i posteriorment a l’Ordre dels Hospitalers. Al llarg dels segles, s’ha vist afectada per multitud d’intervencions i reformes en la seva estructura. Sembla que l’ampliació de l’església pel seu costat oriental entre els segles XIV i XV seria part d’un projecte més ambiciós que pretenia una ampliació similar per la part occidental que mai es va arribar a produir.
A partir de la construcció de l’església nova en el darrer quart del segle XVIII, l’església vella segurament va quedar tancada i va iniciar un procés de degradació com a conseqüència del seu abandonament. L’any 1885 va passar a mans privades i l’edifici fou emprat com a magatzem d’oli fins l’any 2009, quan va ser adquirit per l’Ajuntament.
Amb la desamortització (s. XIX) va passar a mans privades i durant molts anys es va utilitzar com a magatzem particular. Actualment el conjunt és propietat del municipi i s’ha estat restaurat íntegrament, dins el projecte “Viure al poble”.
Arquitectura
El seu origen es remunta al segle XIII, al romànic, amb una nau coberta de volta de canó. Allargada posteriorment amb dos trams d’estil gòtic (s. XV) i reforçada amb grans i austers contraforts. Entre dos d’ells es va construir una capella gòtica coberta amb volta de creueria que encara es conserva en bon estat. La volta gòtica de la nau fou enderrocada cap als anys quaranta o cinquanta del segle passat a causa del seu mal estat. Només es conserven alguns arcs i dues claus de volta on hi ha representats en relleu sant Martí en un i la Mare de Déu en l’altre. Posteriorment es va completar la nau amb una ampliació renaixentista (s. XVII) construint dues capelles, de les quals només es conserven les restes d’uns pilars.
Sabem, per la documentació de l’època, que hi havia una capella dedicada al Santíssim Nom de Jesús, on hi havia sepultures, i un altar de la Mare de Déu del Roser. També es conserva d’aquesta època el marc de jaspi de Tortosa de la porta de la sagristia. A la llinda d’aquest marc hi ha una creu de Malta d’alabastre blanc i una inscripció que indica que es va fer en temps del prior Pere Vidal, en els anys trenta del segle XVII. La porta principal, tapiada fins fa pocs anys, s’obria al carrer de Sant Antoni.
