Església parroquial de Sant Martí

Església parroquial de Sant Martí

La història explica que, quan els exèrcits francesos van ajudar als catalans en la Reconquesta contra els sarraïns, els soldats francs van erigir una capella en agraïment a sant Martí dalt de cada turó reconquerit, entre ells el de Sant Martí del Canigó. Aquesta devoció es va estendre per Catalunya i per això encara avui més d’una trentena de viles el tenen per patró.

L’edifici més notable de la població és l’església parroquial de Sant Martí, construcció barroca del segle XVIII.

Història

Entre finals del segle XVIII i principis del XIV, a Ginestar va haver-hi un creixement de la població molt gran. L’any 1718 hi havia 210 habitants; el 1860, n’eren 1292. En créixer la població fou precís construir una església nova perquè la vella no es podia engrandir.

L’església nova de Sant Martí va ser una construcció propulsada pels hospitalers al segle XVIII. La portalada és barroca, molt semblant a les de les esglésies de la Torre de l’Espanyol i de Riba-roja d’Ebre, també construïdes pels frares hospitalers de la Comanda d’Ascó. Això queda remarcat per la creu de vuit puntes de Malta en relleu que es troba a la portalada. Una mica més amunt es troba una altre escut on es pot apreciar un ram de ginesta, símbol de la vila, i la data de terminació de l’església, 1784.

Arquitectura

L’església se situa del nucli urbà de la població de Ginestar, a l’extrem nord-oest del terme, delimitada pel pla de l’Església i els carrers de l’Església i Covadonga.

Està formada per tres naus amb absis poligonal i creuer cobert per una cúpula. La nau central presenta volta de canó amb llunetes, separada en tres tramades per arcs torals que descansen damunt d’una cornisa motllurada, sostinguda per pilastres. Les naus laterals, ocupades per capelles comunicades entre sí, estan cobertes per voltes d’aresta i s’obren a la nau central mitjançant arcs de mig punt. El creuer presenta una gran cúpula central, amb tambor i llanterna poligonals, mentre que als extrems, el sistema de coberta és el mateix que el de les naus laterals. L’absis està cobert per una volta de quart d’esfera precedida per l’última de les tramades de la nau central, en aquest cas lleugerament apuntada. A banda i banda del presbiteri hi ha dues capelles obertes també al creuer, i cobertes per petites cúpules amb tambors poligonals. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada amb llunetes.

La il·luminació del temple es fa mitjançant petites finestres d’arc rebaixat, obertes a les llunetes de les voltes i als tambors de les cúpules. La façana principal presenta, a la part central, un parament diferent al de la resta del mur, bastit amb carreus de pedra decorats, ben desbastats i disposats en filades.

El portal d’accés és d’arc de mig punt, flanquejat per dues columnes circulars assentades damunt d’alts basaments, que alhora sostenen un entaulament ondulat al centre del qual es troba un escut amb la creu de Malta. Damunt la porta hi ha una fornícula apetxinada de punt rodó, flanquejada per dues columnetes sostingudes per mènsules decorades amb testes humanes, que alhora aguanten un entaulament de les mateixes característiques que l’anterior. L’entaulament està coronat per un frontó triangular decorat amb l’escut de la població i la data 1784, força malmesa. La resta de la façana es completa amb dues rosasses de diferent diàmetre, situades en el mateix eix vertical que marquen la porta i la fornícula. Emmarcant aquest eix hi ha dues fines pilastres quadrades amb volutes decoratives, que recorren de dalt a baix tot el mur. La façana està rematada per un petit campanar de cadireta d’un sol arc de mig punt.

A la dreta del parament s’alça el gran campanar de torre, de planta quadrada i bastit en maons, que encara resta inacabat, fent de la silueta de l’edifici una forma asimètrica. La cúpula central és considerada una de les més notables de la comarca. La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense col·locar, lligada amb abundant morter de calç.

http://www.festes.org/articles.php?id=583
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=11503