Història

El topònim de Ginestar prové de ‘ginesta’, un arbust de branquillons verds, fulles petites i flors grogues, molt abundant al terme. La vila de Ginestar prové d’una alqueria àrab on, segons la tradició, hi havia una gran ginesta, per la qual era coneguda amb el nom de ‘Mas de la Ginesta’, masia formada per unes quantes cases agrupades.

El gentilici de la seva gent és ‘ginestarol’ i ‘ginestarola’. De l’escut de la vila n’és protagonista una mata de la ginesta de la que parlàvem,sobre un fons de color argent i acostada d’un cercle amb una creu de Malta d’argent a cada costat. La seva bandera oficial és roja, amb una franja groga vertical al centre, dues franges verdes més estretes a cada costat d’aquesta i una creu blanca de Malta a cada costat de fons vermell.

L’origen de la població és posterior a la restauració cristiana, encara que dins el terme s’han descobert làpides del període visigòtic. Va estar en poder dels templers, dels quals va rebre la carta de poblament l’any 1206. En suprimir-se l’Orde del Temple, la vila passà sota el domini dels Hospitalers. S’ha de citar, l’any 1408, el pas per la vila del rei Martí l’Humà, que es trobava a Tortosa. També cal destacar l´estada al municipi, l’any 1585, de Felip II, quan feia el seu segon viatge a Catalunya.

El nucli històric de la vila de Ginestar està situat al nord del terme, organitzat al voltant del carrer Ample, un dels més antics de la població juntament amb el carrer de Carme Vidal i el Petritxol.

El carrer Ample és espaiós, de traçat rectilini i planer. Comunica el pla del Pou amb la plaça de l’Església i tancant, pel sud, la part més antiga. La via està formada per cases de tipus senyorial de grans dimensions. Tant el carrer de Carme Vidal com el Petritxol són perpendiculars a la via principal i delimiten el nucli originari de la vila per la banda de llevant i ponent. Al carrer Petritxol es troba l’antic hospital de la vila i al de Carme Vidal hi ha el mas de la Ginesta, un dels més antics de la població, juntament amb les restes de l’antiga església de Sant Martí, a l’extrem més septentrional del nucli.

Situació geogràfica

El terme municipal de Ginestar es troba situat a la zona sud de la comarca de la Ribera d’Ebre, a l’esquera del riu Ebre. Té una extensió de 15,72 km², està a 26 metres d’altitud sobre el nivell del mar, forma part de la ‘cubeta’ o depressió de Móra i limita amb els termes municipals de Rasquera, Tivissa i Miravet.

En la seva part nord-occidental participa de l’horta riberenca, mentre que una fraja al llarg de la banda oriental i al sud-est, correspon a les darreres elevacions de la serra de la Creu. El territori és solcat per la riera del Comte, a la divisòria amb el municipi de Rasquera i per diversos barrancs, de traçat curt i regular, entre els que destaquen el Barranc de Gàfols, el dels Comuns i el de Sant Antoni.

L’eix viari principal és la carretera C-12, coneguda com Eix de l’Ebre, que travessa la comarca de sud a nord, i des de la que es pot accedir a la carretera N-420, a l’alçada de Móra la Nova, que va de Tarragona a Saragossa; i en direcció Tivissa, es pot accedir a la carretera autonòmica C-44, que uneix Móra la Nova amb l’Hospitalet de l’Infant.

Activitat econòmica

L’agricultura és la base de l’economia del municipi. Antigament, les terres de regadiu eren més escasses que les de secà, però amb la instal·lació d’un nou sistema de reg per part de la Comunitat de Regants, s’han incrementat notablement. Els principals productes que es conreen són la vinya, els fruiters, els ametllers i els olivers.

La Cooperativa Agrícola fou fundada l’any 1918, i comercialitza l’oli, el vi i la fruita, juntament amb altres empreses privades familiars.

També cal destacar la ramaderia: aviram, porcs, conills i ovelles. Pel que fa a la indústria, tot i disposar d’un teixit industrial pobre, hi ha petites empreses dedicades a productes d’agricultura, així com del sector de la construcció, fusteria, tallers mecànics i altres empreses de serveis. Una part de la població es dedica al sector industrial, ja sigui en el mateix municipi, o en els municipis veïns.

Antigament era tradicional l’artesania de la canya (canyissos) i la terrisseria, avui en dia inexistents.