Les riuades

‘Antes’, les riuades eren un dels fenòmens meteorològics més temuts per la població. L’Ebre, un dels rius més cabalosos de Catalunya, s’ha desbordat múltiples vegades al llarg de la història. La última riuada va ser el 1961, abans de la construcció d’embassaments que el controlessin. Actualment, els pantans de Mequinensa, Riba-roja, i Flix controlen el cabal del riu i des de llavors, només s’han registrat crescudes controlades. A Ginestar es compta amb més de vint plaques commemoratives d’algunes d’aquestes riuades.

L’any 1617, l’aigua dels rius va assolar bona part de Catalunya. El nivell del riu Ebre al seu pas per Tortosa va pujar tant que s’hi van ensorrar 150 cases. Segons El Manual de novells ardits (1900):

En la ciutat de Tortosa lo riu de Ebro sen aporta segons relacio de algunes persones dignes de fe noranta o cent cases, y en lo Ginestar essent bona vila y ben poblada apenes hi deixa cases.

L’any 1787 es va produir La riuada grossa. Va ser els dies 8 i 9 d’octubre. Va ser extraordinària i va causar danys a tots els pobles que toquen a la riba de l’Ebre. En total, va deixar 183 morts, 3 d’ells de Ginestar. Al poble hi va deixar enderrocades 123 cases, amb els més de 23.000 metres cúbics per segon. 

El rei Carles III va condonar durant quatre anys la contribució als pobles riberencs:

Que la Ciudad de Tortosa, y los pueblos de Amposta, Aldover, Cherta, Tivenys, Benifallet, Ginestar, Miravet, Benisanet, Mora de Ebro, Ascó, Flix, Rivaroya, queden exentos de la Contribución de Catastro por quatro años, con declaración de que aunque esta gracia es absoluta en común, no comprehende a los Vecinos, y hacendados que puedan pagar, para que con los que de estos se exija, se socorra, y fomente a los que por haver sido mas desgraciados necessiten de mayor auxilio, que el del indulto de la contribución para volver a sus respectives faenas

El 1907, del 21 al 26 d’octubre es van negar, un cop més, totes les poblacions de la ribera del riu. Esta vegada, el govern no va eximir de pagar la contribució a les víctimes. Això va acabar de destrossar els pagesos, que ho havien perdut tot. Finalment, després de moltes reclamacions, l’any 1910 es va descomptar una part de la contribució en concepte d’indemnització.