Tots aquests jaciments han estat declarats Espai de Protecció Arqueològica (Conjunt arqueològic de Ginestar R.14/11/2008)

Casa Màquines (Punt 47)

  • Tipus de jaciment: Lloc d’habitació sense estructures

Situat en un indret planer a la part oriental de les terrasses superiors de la petita elevació que, en aquest mateix lloc, arriba fins a l’Ebre. Durant les prospeccions realitzades en aquesta zona l’any 1988, es documentà ceràmica a mà, un fragment d’àmfora fenícia i diversos fragments de ceràmica probablement ibèrica. Aquests elements permeten datar el jaciment en el segle VII i principis del segle VI aC. Durant la prospecció realitzada l’any 2003, es documentaren nombrosos fragments de sílex, però no de ceràmica. Es tracta, probablement, d’un petit hàbitat de caràcter agrícola.

La Caseta de Xevarria

  • Tipus de jaciment: Lloc d’habitació

El jaciment es localitzava en l’entorn d’una construcció rural, avui desapareguda, anomenada Caseta de Xevarria. Actualment aquesta zona ha estat aplanada per al conreu d’oliveres, amb grans aportacions de terres per reomplir parcialment la vessant nord-oest. Aquesta finca està a la part superior de la terrassa quaternària delimitada, a l’est per la riera del Comte, a l’est pel barranc de Sant Antoni i al sud per la carretera C-12. J. Noguera situa en aquest punt la troballa d’alguns fragments de ceràmica ibèrica, d’àmfora itàlica i terra sigil·lada hispànica. Aquest jaciment podria estar relacionat amb els jaciments de la vil·la romana de Sant Vicenç i el de Les Gavarreres.

Caseta del Flaquet o Flaqueret

  • Tipus de jaciment: Lloc d’habitació sense estructures

Jaciment situat a la part baixa d’una plataforma sobre el riu Ebre, entre els barrancs de Gàfols i de Sant Antoni, en uns camps d’ametllers i oliveres, situats al nord d’una petita caseta (maset).

Es documentà ceràmica a mà i ceràmica a torn, probablement àmfora fenícia i ceràmica ibèrica.

Daimús – Travessera de les Sorts

  • Tipus de jaciment: Lloc d’habitació amb estructures conservades (vil·la)

Les obres de construcció d’un conjunt de cinc cases unifamiliars adossades en el número 3 de la Travessera de les Sorts van posar al descobert una sèrie de murs que motivaren la realització d’una excavació arqueològica d’urgència l’any 2001. Les restes excavades corresponen a un mur de fonamentació d’època romana en angle recte, de 50 cm d’amplada i una alçada conservada de 40 cm, realitzat amb doble parament de pedra ben desbastada. Durant l’excavació també es documentà ceràmica amb un ampli ventall de cronologies, des d’època altimperial romana, època medieval andalusina i cristiana i fins a l’actualitat, així com fragments de vidre, restes òssies i abundant material constructiu. Totes aquestes evidències arqueològiques indiquen la presència d’una vil·la romana altimperial en aquesta zona de Ginestar.

Les Deveses

  • Tipus de jaciment: Lloc d’habitació amb estructures peribles fons de cabana

Jaciment situat a l’extrem d’una plataforma sobre el riu Ebre, entre els barrancs de Gàfols i de Sant Antoni, a prop d’un mas i d’una cisterna, en un terreny on aflora la roca natural i ocupat per matolls i algun pi, on s’observen oliveres i ametllers deixats de conrear des de fa temps. El jaciment fou excavat per D. Asensio, posant al descobert unes precàries estructures constructives corresponents a una petita cabana, i un seguit de llars de foc molt malmeses. L’estructura principal és de base el·líptica i compta amb una revora d’argila, que ha estat interpretada com les restes d’un possible recobriment d’un entramat fet amb material vegetal, probablement sostingut per un pilar de fusta encaixat en un forat folrat de lloses verticals.També es van documentar fragments de ceràmica fenícia i ceràmica a mà amb acanalats. A prop d’aquest indret, J. Noguera també documentà ceràmica a mà, vores de petites gerres de ceràmica ibèrica i terra sigil·lada hispànica.

Les Gavarreres

  • Tipus de jaciment: Lloc d’habitació amb estructures i centre de producció i explotació agrícola camp de sitges

Els treballs d’ampliació de la carretera C-12 motivaren la realització d’una intervenció arqueològica d’urgència l’any 1989, que permeté documentar en aquest indret diversos fragments de ceràmica comuna oxidada a torn, fragments d’àmfora romana, un fragment de tègula o ímbrex, i fragments de paviment. A més, en el talús de terra s’hi podien veure dos murs paral·lels de pedres lligades amb un potent morter de calç que estaven seccionats de forma perpendicular. Uns metres a l’oest d’aquestes troballes, durant la construcció d’un nou camí d’accés a una construcció rural, es va posar al descobert part d’una sitja. L’excavació d’urgència d’aquesta sitja, realitzada l’any 1998, documentà que només restava una tercera part de la sitja, ja que havia sofert dos talls: el primer havia destruït la part superior, i el segon la part meridional. La construcció de la sitja, arrodonida i de fons pla, havia retallat les graves procedents dels al·luvions quaternaris. Els materials que la reomplien consistien en pedres de dimensions diverses, restes de talla de sílex, fragments de ceràmica a mà i un molí barquiforme.

Granges de Ginestar

  • Tipus de jaciment: Lloc d’habitació sense estructures

Es tracta d’un turó amb la part superior plana i situat entre dos petits barrancs. En aquest turó, a la dreta de la carretera en direcció a Móra la Nova, hi ha construïdes diverses naus d’una granja d’aviram que ocupa gran part de la vessant sud del turó. La resta del turó està ocupada per conreus d’ametllers i oliveres i una gossera. Les prospeccions realitzades l’any 1988 permeteren documentar fragments d’àmfora ibèrica i fragments de grans contenidors.

Prop del Cementiri de Ginestar

  • Tipus de jaciment: Lloc d’habitació sense estructures

Jaciment situat en un turó orientat en sentit est-oest. El vessant nord, orientat al cementiri, està aterrassat per feixes d’ametllers deixades de conrear, mentre que la part superior estava aterrassada per feixes d’oliveres i garrofers, abandonades des de fa molt temps, ja que el bosc ha ocupat la part superior del turó. Durant les prospeccions realitzades l’any 1988 es documentaren ceràmica a mà i fragments informes de ceràmica a torn ibèrica. Jaume Noguera observa una dispersió de materials en una superfície de 100 metres quadrats. Segons aquest, l’assentament podria ser un nucli rural subordinat al Castellet de Banyoles.

Sant Vicenç

  • Tipus de jaciment: Lloc d’habitació amb estructures

En els bancals d’ametllers que envolten per l’est i el sud l’emplaçament de l’antiga ermita, que dóna nom al lloc, es documenten nombrosos fragments de ceràmica romana: àmfora, TSG, TSH, TSA-A, TSA-C, TSA-D, DSP-Orange, ceràmica de cuina africana i tegulae. Algun dels murs de l’ermita podrien correspondre als murs de la vil·la romana ubicada en aquest indret. Les troballes d’època romana documentades en el jaciment proper de les Gavarreres podrien correspondre a una dependència d’aquesta vil·la o fins i tot a una àrea funerària depenent de la vil·la. En aquest indret es documentà una inscripció funerària en placa de marbre de Carrara, erigida a: Sila i diversos membres de la seva família. Va ser recollida pel canonge Cortés, qui va fer una minuciosa descripció, identificant la matèria lapidea i prenent les mesures de la placa. La inscripció apareix també en les dues versions dels Papers del Canonge Ripoll de Vic.

Les Sorts / Les Pedres / Partida de Sant Vicenç

  • Tipus de jaciment: Centre de producció i explotació taller de sílex i lloc d’enterrament i incineració col·lectiu (necròpolis)

Segons Margarida Genera es tracta d’un dels jaciments superficials amb indústries lítiques més importants que es coneixen a la comarca, encara que la seva adscripció cronològica sigui difícil d’establir. A partir de les prospeccions realitzades per M. Genera als anys 70, s’han distingit quatre sectors d’acumulació de sílex, encara que l’àrea de màxima concentració de material es localitza al marge dret de la riera del Comte. No hi ha diferències tipològiques entre l’utillatge trobat, donat que dominen sempre els perforadors i els raspadors, seguits de les puntes (de tipologies diverses, principalment amb aletes i peduncle), a més d’ascles i nuclis sense treballar, però s’adverteix l’existència de dos conjunts diferenciats per la seva tècnica de fabricació, que donà lloc a peces de qualitat variable.

 

contacte i ubicació

web http://invarque.cultura.gencat.cat/Llista?Consulta=MCUyKzMwJTYrNDMwNjcyJQ%3D%3D